Evanston, Lake Michigan

"La mar. Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar fan sobre l'esperit com un treball de llima, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. D'aquí pervé, potser, que l'única posició davant de la mar hagi estat de simple contemplació." (Josep Pla. El Quadern Gris)

Davant del llac Michigan, en aquesta platja d'Evanston, es fàcil oblidar que estem davant d'un llac i no d'un mar. Però la sensació és la mateixa que la que descriu Josep Pla quan, molt problamente estava mirant embadalat, la Mediterranea de Llafranch o Calella estant.

Aquesta repetició de les ones sobre la sorra deu ser una imatge ancestral en la memòria humana. Una mena de cançó de bressol eterna.

No hi ha soroll en la ment quan el mar es l'horitzó.