CTA

Llegit a La Llumenera el post sobre el metro de NYC.

Enveja.

No es possible fer una crònica semblant del metro de Chicago. Potser si en la part que circula per dowtown, pel "loop". Però impossible en la resta dels trajectes mes enllà de dowtown Chicago.

Altres transports urbans en altres llocs tenen el seu encant. Es podria fer una crònica del metro de BCN o del de Paris. No conec el metro de Londres. Fins i tot el de Washington DC pot donar lloc a una conversa.

Pero, aquest metro d'aquí és nomès soroll. Soroll blanc, barreja de freqüències, totes a la mateixa intensitat, sense possibilitat de destacar-ne cap. De fet, anomenar metro a aquesta simbiosi impossible entre transport urbà i tren de rodalies de Renfe es quasi bé un insult al metro com cal.

Potser el fet que no sigui mai o quasi mai soterrani, que sigui sempre aeri en un paisatge desolador suposo que influeix bastant.

Ja he dit masses coses del metro de Chicago. No es mereix tant. Tanco aquest post.